Acomiadament i baixa a Espanya: terminis, indemnització i finiquito

Un contracte de treball pot acabar de moltes maneres, i el que cobres al final depèn de quina sigui. No és el mateix que s'acabi un contracte temporal, que te'n vagis tu o que l'empresa t'acomiadi; i dins l'acomiadament, la llei en distingeix diversos tipus. Hi ha tres coses que convé tenir clares: quin tipus d'extinció és, quin termini corre i què ha de constar al finiquito, la liquidació final.

Com pot acabar la relació laboral

• Fi d'un contracte temporal: tens dret a una indemnització de dotze dies de salari per any de servei, en proporció al temps treballat (article 49.1.c de l'Estatut dels treballadors). No n'hi ha en els contractes formatius ni en els de substitució. Si el contracte dura més d'un any, qui el dona per acabat ha d'avisar amb quinze dies d'antelació.
• Baixa voluntària (dimissió): te'n pots anar quan vulguis, però amb el preavís que fixi el conveni col·lectiu o, si no en diu res, el costum del lloc (article 49.1.d). La llei no posa cap nombre de dies. No hi ha indemnització ni, per regla general, atur.
• Durant el període de prova: qualsevol de les dues parts pot acabar la relació sense preavís ni causa. Els detalls són a la nostra guia sobre el contracte de treball.
• Acomiadament disciplinari: per un incompliment greu i culpable, com faltes repetides i injustificades d'assistència o puntualitat, indisciplina o transgressió de la bona fe (article 54). Si el jutge el declara procedent, no hi ha indemnització.
• Acomiadament objectiu: per les causes de l'article 52, entre elles les econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. L'empresa l'ha de comunicar per escrit, donar quinze dies de preavís i posar a la teva disposició, alhora, vint dies de salari per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats (article 53.1).

Tot acomiadament s'ha de notificar per escrit, amb els fets que el motiven i la data d'efectes (article 55.1). Un acomiadament de paraula, per missatge o amb un «demà ja no vinguis» no compleix aquest requisit; guarda la carta, el missatge o qualsevol prova de la data.

Improcedent o nul: el que decideix el jutjat

Si el contracte és anterior al 12 de febrer de 2012, la indemnització per acomiadament improcedent es calcula en dos trams (disposició transitòria onzena de l'Estatut): 45 dies per any pel temps treballat fins a aquella data i 33 dies per any pel temps posterior. El total no pot passar de 720 dies de salari, llevat que el primer tram ja en doni més; aleshores val aquest import, amb un límit absolut de 42 mensualitats.

L'acomiadament és nul quan discrimina, vulnera drets fonamentals o afecta els supòsits que protegeix l'article 55.5, com l'embaràs. Llavors no hi ha elecció: l'empresa t'ha de readmetre immediatament i pagar-te els salaris que has deixat de cobrar (article 55.6).

El termini: vint dies hàbils

Abans d'anar al jutjat cal intentar la conciliació davant el servei de mediació de la comunitat autònoma (article 63 d'aquesta llei); a les Illes Balears és el TAMIB. La papereta de conciliació suspèn el termini, que torna a córrer l'endemà de l'acte de conciliació o, si no se celebra, quinze dies hàbils després de presentar-la (article 65). Si no hi ha acord, es presenta la demanda al jutjat social.

El finiquito: què ha d'incloure

Amb la comunicació de l'acomiadament o de la fi del contracte, l'empresa t'ha de lliurar una proposta del document de liquidació (article 49.2). Pots demanar que hi hagi un representant dels treballadors quan el signis, i el document ha de dir si hi era. Normalment hi consta:

• El salari dels dies treballats de l'últim mes, amb els plusos que toquin.
• La part proporcional de les pagues extraordinàries, si no les cobraves prorratejades.
• Les vacances generades i no gaudides: és l'únic moment en què es poden pagar en diners.
• Hores extraordinàries o complementàries pendents, si n'hi ha.
• La indemnització, si escau, identificada a part.

Indemnització, impostos i atur

La indemnització per acomiadament està exempta d'IRPF fins a la quantia obligatòria segons l'Estatut, amb un límit de 180.000 euros. El que es pacti per sobre d'aquesta quantia tributa. Pel que fa a l'atur: l'acomiadament i la fi d'un contracte temporal permeten, en general, demanar la prestació si es compleixen els altres requisits; la baixa voluntària no, perquè el sistema només protegeix qui perd la feina sense voler-ho.