Dret laboral

Calendari laboral 2026: festius a Espanya i a cada comunitat autònoma

Festius del 2026 a tot Espanya i a les 17 comunitats, segons el BOE i els diaris oficials. Què passa si cauen en diumenge i com es paga treballar-los.

Redacció de Vokaro · Darrera revisió

A Espanya no hi ha un sol calendari de festius: n'hi ha un d'estatal i cada comunitat autònoma hi posa els seus. El límit és a l'article 37.2 de l'Estatut dels treballadors: com a màxim catorze festes laborals l'any, retribuïdes i no recuperables, de les quals dues són locals. La relació oficial del 2026 la va publicar la Direcció General de Treball en la Resolució de 17 d'octubre de 2025 (BOE del 28 d'octubre); abans, cada comunitat havia fixat les seves per decret o ordre al seu diari oficial.

El 2026, doncs, cada comunitat té dotze festius entre estatals i autonòmics, més dos de locals que tria cada municipi. Vuit dies coincideixen a tot l'Estat; els altres quatre canvien d'una comunitat a l'altra.

Els vuit festius comuns a tot Espanya el 2026

  • 1 de gener (dijous): Cap d'Any
  • 6 de gener (dimarts): Reis
  • 3 d'abril: Divendres Sant
  • 1 de maig (divendres): Festa del Treball
  • 15 d'agost (dissabte): l'Assumpció
  • 12 d'octubre (dilluns): Festa Nacional d'Espanya
  • 8 de desembre (dimarts): la Puríssima
  • 25 de desembre (divendres): Nadal

Set d'aquests dies no els pot substituir cap comunitat. El 6 de gener sí que es podria canviar per una altra festa, però el 2026 el mantenen totes disset.

Quan el festiu cau en diumenge

El 2026 cauen en diumenge dues festes estatals: Tots Sants (1 de novembre) i el Dia de la Constitució (6 de desembre). L'article 37.2 de l'Estatut diu que el descans es trasllada en tot cas al dilluns següent, però també permet a les comunitats aprofitar aquests dilluns per a les seves festes tradicionals. Per això el 2 de novembre i el 7 de desembre són festius en unes comunitats i feiners en d'altres.

  • Madrid, Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó i Extremadura fan festa tots dos dilluns: el 2 de novembre i el 7 de desembre.
  • Les Illes Balears canvien el dilluns de Tots Sants pel 26 de desembre; Cantàbria, per La Bien Aparecida (15 de setembre); la Regió de Múrcia, pel seu dia, el 9 de juny.
  • Castella-la Manxa canvia el dilluns de la Constitució pel Corpus (4 de juny).
  • Galícia fa servir els dos dilluns per a Sant Josep i Sant Joan, i el País Basc, per a Sant Josep i Sant Jaume.

Festius autonòmics del 2026, comunitat per comunitat

Als vuit dies comuns s'hi afegeixen, a cada comunitat, aquests quatre. Entre parèntesis, el dia de la setmana quan ajuda a planificar.

  • Catalunya: 6 d'abril, dilluns de Pasqua Florida; 24 de juny, Sant Joan; 11 de setembre, Diada Nacional; 26 de desembre, Sant Esteve (dissabte). A l'Aran, el 17 de juny substitueix el 26 de desembre.
  • Illes Balears: 2 de març, dilluns posterior al Dia de les Illes Balears; 2 d'abril, Dijous Sant; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 26 de desembre (dissabte).
  • Comunitat Valenciana: 19 de març, Sant Josep; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 24 de juny, Sant Joan; 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
  • Andalusia: 28 de febrer, Dia d'Andalusia (dissabte); 2 d'abril, Dijous Sant; 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Aragó: 2 d'abril, Dijous Sant; 23 d'abril, Sant Jordi, Dia d'Aragó; 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Astúries: 2 d'abril, Dijous Sant; 8 de setembre, Dia d'Astúries; 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Canàries: 2 d'abril, Dijous Sant; 30 de maig, Dia de Canàries (dissabte); 2 de novembre; i la festa de cada illa.
  • Cantàbria: 2 d'abril, Dijous Sant; 28 de juliol, Dia de les Institucions; 15 de setembre, La Bien Aparecida; 7 de desembre.
  • Castella-la Manxa: 2 d'abril, Dijous Sant; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 4 de juny, Corpus; 2 de novembre.
  • Castella i Lleó: 2 d'abril, Dijous Sant; 23 d'abril, Festa de la Comunitat; 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Extremadura: 2 d'abril, Dijous Sant; 8 de setembre, Dia d'Extremadura; 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Galícia: 19 de març, Sant Josep; 2 d'abril, Dijous Sant; 24 de juny, Sant Joan; 25 de juliol, Dia Nacional de Galícia (dissabte).
  • Comunitat de Madrid: 2 d'abril, Dijous Sant; 2 de maig, Festa de la Comunitat (dissabte); 2 de novembre; 7 de desembre.
  • Regió de Múrcia: 19 de març, Sant Josep; 2 d'abril, Dijous Sant; 9 de juny, Dia de la Regió; 7 de desembre.
  • Navarra: 19 de març, Sant Josep; 2 d'abril, Dijous Sant; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 2 de novembre; 3 de desembre, Sant Francesc Xavier.
  • País Basc: 19 de març, Sant Josep; 2 d'abril, Dijous Sant; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 25 de juliol, Sant Jaume (dissabte).
  • La Rioja: 2 d'abril, Dijous Sant; 6 d'abril, dilluns de Pasqua; 9 de juny, Dia de La Rioja; 7 de desembre.

A Canàries cada illa hi afegeix la seva festa: Tenerife el 2 de febrer, La Palma el 5 d'agost, Gran Canària el 8 de setembre, Lanzarote i La Graciosa el 15 de setembre, Fuerteventura el 18 de setembre, El Hierro el 24 de setembre i La Gomera el 5 d'octubre. La relació del BOE també inclou Ceuta i Melilla, on la Festa del Sacrifici (27 de maig) és festiva.

Festes locals: dues per municipi

Cada municipi té, a més, fins a dues festes locals l'any, també retribuïdes i no recuperables. Les proposa el ple de l'ajuntament, les fixa l'autoritat laboral de la comunitat i es publiquen al seu diari oficial (article 46 del Reial decret 2001/1983). Com que canvien de poble a poble, aquí no les llistem: les trobareu a la relació de festes locals de cada comunitat; a les Illes Balears, per exemple, al BOIB del 27 de setembre de 2025.

Festius en dissabte

La regla del dilluns només val per al diumenge. El 2026 cauen en dissabte el 15 d'agost a tot l'Estat i, segons la comunitat, el Dia d'Andalusia, la Festa de la Comunitat de Madrid, el Dia de Canàries, el 25 de juliol a Galícia i al País Basc i Sant Esteve a Catalunya i a les Balears. La llei no preveu traslladar-lo. Si qui treballa de dilluns a divendres rep alguna compensació, ho dirà el conveni o un acord d'empresa; en cas de dubte, pregunta-ho. Qui treballa els dissabtes té aquell dia festiu.

Treballar un festiu: què es cobra

Els festius són retribuïts: es cobren encara que no es treballin i no s'han de recuperar. Si l'empresa, per raons tècniques o organitzatives, necessita que treballis aquell dia, l'article 47 del Reial decret 2001/1983 l'obliga a pagar les hores amb un increment mínim del 75 %, tret que te les compensi amb un descans equivalent. A l'hostaleria i al comerç és habitual treballar en festiu, i molts convenis concreten el plus o el dia lliure que toca. Mira el teu conveni i apunta els festius treballats: el registre de jornada serveix de prova.

Quants festius hi ha a Espanya el 2026?

Com a màxim catorze a cada municipi: dotze entre estatals i autonòmics i dos de locals. Vuit dels dotze són comuns a tot l'Estat; els altres quatre depenen de la comunitat. Navarra en té tretze d'autonòmics i una sola festa local.

El 2 de novembre del 2026 és festiu a Catalunya?

No. Catalunya ha col·locat els seus quatre festius propis el 6 d'abril, el 24 de juny, l'11 de setembre i el 26 de desembre. El 2 de novembre és festiu, entre d'altres, a Madrid, Andalusia, Aragó i Canàries.

El Dijous Sant és festiu a Catalunya i al País Valencià?

No. En totes dues comunitats es fa festa el dilluns de Pasqua (6 d'abril). Les Illes Balears tenen festa tots dos dies.

Si treballo un festiu, quant m'han de pagar?

Segons l'article 47 del Reial decret 2001/1983, les hores treballades amb un recàrrec mínim del 75 %, llevat que l'empresa et doni un altre dia de descans. El conveni pot millorar aquesta regla.

On trobo les festes locals del meu municipi?

A la relació de festes locals que publica cada comunitat al seu diari oficial i al web del seu departament de treball. Cada municipi en té dues (a Navarra, una el 2026).

Fonts

Darrera revisió

També t'interessa